WHITE ZOMBI

Fa molts d'anys... quan no feia gaire que havia començat a escalar es va editar un video, en VHS, en el qual sortia Patxi Arocena encadenant "White zombi" 8C, Patxi en aquells moments era el millor de l'Estat espanyol i a nivell mundial estava molt ben posicionat (en un ranking hipotètic), si no vaig errat la "White zombi" la va encadenar al tercer pegue.

Desprès d'aquest video encara varen sorgir un parell més "Rockpunt del norte" en el que sortia tota sa jovenea dels Pais Basc que desprès va destacar i que encara destaca com n'Iker Pou, sortian esoles tan classiques com Apellaniz, Araotz, també sortia la via "Mala vida" que no m'enrecord qui era s'escalador que pujava per aquell desplom però que la música era la cançó mala vida de Mano negra, també hi havia Master of de Stone, amb en Ron Kauk, Dan Osman i companyia, i sobretot m'enrecord de "The real thing" un video que me va passar en Samuel i que sortien Jerry Mofat i Ben Moon, fent boulder per Fointenableu, un video molt bo, molt divertit, que et posaves de tant en tant per motivar-te, i un video en el qual també sortia Kurt Albert, un video que vos recoman que cerqueu...

Bé, tot això només havia de ser una introducció per contar-vos la història del primer encadenament d'una via tan clàssica a càrrec d'un escalador també molt clàssic en la nostra geografia, un tipo que és pura motivació, que motiva tant com el video "The real thing", si qualque dia no estau molt motivats i no trobau el video, anau a escalar amb en SAMUEL.

Historia de la White Zombie:

Hice un viaje a Cantabría a finales de agosto de 9 días. Tenía 7 días de escalada que los repartí en, 2 días a la cueva de Baltzola, 2 a San Roque y 3 a Matienzo (estas dos últimas son escuelas de Cantabria). En la cueva de Baltzola tenía un claro objetivo que era probar a ver que tal la famosa White Zombie. El primer día que la probé ya noté que podía salir. El segundo día, al 5 pegue ya me caí en el paso de arriba lo que me decía que el encadene podía estar cerca. Los días del viaje se acabaron y me faltaron días para hacerla.

Quedándome tan cerca no me pude resignar y saqué un billete del 24 al 26 de septiembre con el objetivo de encadenarla. El viernes 24 llegué a Bilbao, ya en el avión vi que el día no estaba decidido a acompañar, en Bilbao llovía, el típico xirimiri incansable del norte. A pesar de todo, Hector (el contacto de Cantabria) me dijo que la vía podía estar bien. Llegamos a la cueva y la vía estaba seca excepto la zona final por la cual caía una lágrima de humedad debido a la lluvia. Ese día con el paso final y las regletas de entrada al canto de reunión mojadas, me caí cogiendo el último canto. Decidí descansar el sábado porque decían que el domingo haría bueno y si salía el sol Héctor me dijo que la parte de arriba se secaría. El domingo salió el sol en el pueblo de Dima y secó la sección de salida de la vía. A las 10:30 de la mañana estábamos de nuevo en la cueva y la hice al primer pegue para calentar.... una vez cumplido el objetivo también hice la hermana pequeña de la White Zombie, 'Black Congui'... en resumen 10 pegues repartidos en 4 días de trabajo.

També va encadenar en aquest viatge:

Santa campaña 8a Matienzo

----------------- 8a+ Matienzo

----------------- 8a (flash) Matienzo

El cuerno verde 8a+ San Roque

Mr. Marshall 8a Matienzo

----------------- 7c+/8a (vista) Matienzo

KURT ALBERT ES MORT

Avui vespre s'han confirmat els pitjors pronòstics (he parlat amb n'Immo, un alemany company seu que el va acompanyar durant els darrers viatges a Mallorca) i Kurt Albert ha mort degut a les greus ferides que va patir amb la caiguda que va tenir mentres impartia un curs en una via ferrata a Frankenjura, era un grup bastant gran, 17 persones per 2 guies. Diuen dues de les persones que varen veure l'accident, que en Kurt es trovaba a una posició molt fàcil, però encara així va caure sense cap possibilitat de reacció, també diuen que no eren 18 metres sino només 8 metres.

Bé, sigui com sigui, el cas és que en Kurt Albert ja no es troba entre noltros, i el món de l'escalada deportiva ha perdut el seu pioner, ell va inventar unes regles d'un joc amb el qual noltros passam tants de bons moments. A més d'una persona molt divertida, intel·ligent, culta i molt inquieta, sempre tenia dos mil projectes en es cap.

R.I.P.

KURT ALBERT GREUMENT FERIT

Kurt Albert ha tengut un greu accident escalant una via ferrata en la zona alemanya de Hirchbach (Baviera). Diumenge passat va patir una caiguda de 18 metres, quan estava realitzant la via Höhenglücksteig.encara que en qualque moment se li ha donat per mort, aquest extrem encara no se ha confirmat. Si que és vera que esta greument ferit i la seva vida corr perill.

Darrerament les seves visites havien proliferat per l'illa, a causa de la projecció que va fer a Esporles per inagurar el rocodrom, fer la volta a Mallorca en piraigua, i una mica d'escalada, això va permetre que jo el conegués personalment i que ara mateix estigui bastant preocupat ja que les notícies tampoc no són moltes.

Bé, en sabre més coses ja vos contare.

XOROI

Avui n'Andresín i jo hem anat en el Xoroi, era un di assenyalat perquè era el darrer dia d'excavacions, bono per qui no ho sapiga l'any passat (per setembre) varen començar una campanya de excavacions arqueològiques, arran d'unes trobades de restes ceràmiques que varen trobar, però bé un dia vos contare una mica més extens tota la història.

El cas és que hem passat un parel de setmanes per allà i sempre que hem pogut en tornat a provar qualque via d'aquestes tan bones de pila que hi ha pel Xoroi, "Gravida" 7a+, "Aramistes" 7a+, "Llicenciada" 6c+, "Kamikaze" 7b/+, "Dias revueltos" 7b+, "I'm sorry" 7c, "Moret" 7b, "Frankete" 7a+. I avui hem acabat de fer net i polir els pasos d'una via que va equipar n'Andreu la setmana passada "Andresín" ens ha semblat 7b+, però estavan reventats tot dos i no la hem feta, bono, no hem fet ni aquesta ni res del que hem provat, no se que ens va passar ahir que varem acabar a zero. Be la via en qüestió comença per sa "Jonqui Tonqui" just a l'esquerra d'una figuera que hi ha pel mig de sa bauma i desprès de 5 xapes tira recte fins en a dalt. Desprès d'aquesta reunió surt un segon llarg equipat per en Juanma que abans ho feia sortint de la reunió de "Jonqui tonqui" 7b, però que ara ho fara per la "Andresín" que va més recta, això si surt un pepino de via de 40 "metrazos".

Bé ja ho sabeu, que en el Xoroi surten les millors vies de continuitat de tota Mallorca, al manco per jo, les vies no fan mal i per escalar a vista i pillar pila són "the best". M'encanta el Xoroi!!!!

P.D. Queda pendent l'article del jaciment del Xoroi.

"EL RETORNO"

Després de que molta gent em demanès un canvi urgent de la foto de portada del blog, he decidit canviar-la, no se que tenia la foto de dolent?! la veritat és que a mi m'encantava, pobre Charly, com vos passau... Bé esper que vos agradi més aquesta de Jaume a sa "Vina, vina"

Bono, ara fora de catxondeo, avui em torn a posar en serio amb això des blog (això si, no se fins quan), ja ha passat s'estiu, s'han acabat les verbenes i es fa foca més prest amb la qual cosa per ventura tendre més temps per fer blog.

Sa veritat és que dins aquest estiu ha hagut dos "bandos" és que no han aturat d'escalar i encadenar vies, i els del meu bando que no hem aturat de fer platga, piscina (per Artà), etc.
Però que avui mateix ens hem començat a posar en serio (a que si Chacon?).

Bé, primer dia D. E. i hem anat a Santueri, en Jaume ens tenia preparada una via nova "Boicot" just a la dreta del 7a+ d'encalentiment i que acaba just a la mateixa reunió que la "Picha boba" 8a, i la he estada provant, la via és més bona del que sembla quan la miras escalar a qualcú, o això o és que n'Andreu no fa mirera quan escala, no és broma, bé no, millor dit enveja perque ell l'ha feta en el segon i jo com a molt si entren una mica la fare en el segon, dia.
N'Andreu diu que 7b, en Juanma que fa fer la primera (per cert que m'han contat que s'ha inflat a fer de "cazaprimeras" tot l'estiu) va dir que 7b+, na Maribel opina el mateix, en Jaume 7b com n'Andreu i jo com sempre m'agrada estar per mig 7b/+.

Na Mª Antònia ha fet sa "Vina, vina" 7c, una de les millors vies de Santueri. En Morro ha fet "Capitan Cavernicola" 8a, la veritat és que ho he vist molt sobrat, ha fet el pas sense llançar.
I en Jaume ha encadenat una conexió que surt de la fabulosa "Vina, vina" travessa cap a la no menys bona "Sex Cannabis" i acaba a la "Terra Lliure", no m'he enrrecordat de demar-li el grau, però bono, de 8a no davalla, ni tampoc el nom, no se, "Vina lliure"!! També en Juanma ha encadenat "Apofis" sense el picat (per cert, un dels pocs picats que he fet a la meva vida i l'únic que he fet a una via que no és meva, això si, en Jaume em va donar permís) el caso que en Dani Andrada ja l'havia feta i va dir que 8a, però en juanma diu que no és 8a.

Bé que sapigueu que en SAMUEL ha encadeant avui mateix "White zombi" el famós 8C de Batzola, però ja vos contare més coses relacionades amb viatges, perque, en SIMÓ fa un parell de dies va encadenar "La florida" a Mascum i crec que va ser el primer escalador mallorquí en encadenar 8c fora de casa.

Fins aviat (esper).

BAILE DE GRADOS! O, LOS GRADOS BAILAN?

En Charly ha escrit i ha penjat aquest article a sa seva pàgina http://www.foracorda.com/, a mi em sembla molt interessant i vos ho recoman a tots:

BAILE DE GRADOS! O, LOS GRADOS BAILAN?

En estos últimos años (sobre todo este último) parece ser que el tema de los grados ha sufrido un cambio, resulta que el grado de las vías depende directamente de la persona a quien se lo pidas. No es una cosa nueva, pero claramente ha ido a más.
No es fácil, está el grado antiguo, el grado moderno, el grado personal y finalmente (y para liarla más) el grado de la guía!

Este baile de grados, que cada cual se lo adapta a su gusto, no deja de ser molesto. Está claro que el grado no es lo más importante, pero las vías necesitan uno “fijo”, excepto que se rompa un canto o salga una secuencia más fácil, de esta manera es obvia su regradación. Por que vías que siempre han tenido un grado consensuado (por ejemplo 7a), ahora hay quien les da desde 6c a 7b…??

Esta claro que hay zonas con el grado más difícil que otras, pero siempre ha sido así y es un tema que se ha respetado. Tenemos que regraduar todas las zonas? Podemos poner el grado “regalado” y así estaremos satisfechos de nuestros logros o ponerlo súper duro para que los más débiles pringuen y así demostrar lo fuertes que estamos. Debemos de ser honestos y respetar las peculiaridades de cada escuela respecto a grado y filosofía.
¿Tengo que subirle el grado a una vía por que a mi me vaya mal?, o simplemente aceptar que no es mi estilo, que es morfológicamente inapropiada para uno o simplemente que no se puede con ella (Dai Koyamada hace referencia en un articulo muy interesante del 8a nu, que el es capaz de resolver con facilidad bloques de 8b+ y hay bloques de 8a que no le salen! aceptando que son 8a).
Otro tema es si la vía es una propuesta, en este caso queda abierto el dialogo con los futuros repetidores.

Opino que los grados se deberían de respetar. Entiendo que es muy difícil llegar a un consenso (hace años estábamos días discutiendo sobre un + o no y “por dios!, que no vuelvan esos días” era muy estresante!) pero tenemos que intentarlo…

Personalmente no estoy de acuerdo con el grado de muchas vías, pero no se lo cambio a mi antojo. Lo que si que hacemos todos es opinar diciendo, para mi es… y… ya la has liado! Si al interlocutor le interesa ese número y letra, se aferra a el como si fuera ley.
Yo soy amante de las barras (por ejemplo 7c+/8a) por que creo que las vías dependen de muchos factores y que tienen que tener un margen (no es crear un grado más, es fusionar dos), pero lo que nunca hago al decir el grado es olvidarla… sin embargo hay gente que si lo hace y escoge el grado que más le interesa (7c+ o 8a), un claro ejemplo, Virgin 8a/+, la mayoría la apunta de 8a+, Tutankhamon, Sa Festa, Bon Voyage, etc .


Otro tema que influye mucho, es el no llamar a las vías por su nombre (cosa que es una gran falta de respeto al equipador), últimamente nos referimos a las vías por su grado y eso hace más latente este baile. Se nos llena la boca diciendo el grado de la vía que estamos probando o que hemos encadenado, y si el grado no nos gusta, no problem,!, lo cambiamos!!.
Por otro lado la fiebre de “apuntar”, sobre todo en las Webs tipo 8a nu, no ha ayudado mucho. Es increíble ver los grados que se apuntan algunos… en algunos casos es, entre gracioso y penoso!.
Deberíamos de medir nuestros logros por la superación personal frente un reto (vía) sin importarnos el grado, de esta manera, no le daríamos tanta importancia al número y estaríamos satisfechos de habernos superado y no tendríamos la necesidad de “bailar con los grados”.


Tengo que reconocer que el ambiente de la escalada en Mallorca es espectacular, hay muy buen rollo y da gusto salir a escalar o ir al roco y ver que la gente te anima y te apoya, pero después de hablar del tema con mis colegas me doy cuenta de que es un tema que esta en boca y que para algunos es sorprendente y crispante a la vez.

Me parece que es un tema sin solución pero tenia que dar mi opinión, joder que pareado!


Carlos Raimundo

ACCIDENT A S'ESTRET

El diumenge passat va ocórrer un accident a s’Estret de Valldemossa, una escaladora va caure amb sa corda a la ma intentant xapar el tercer seguro de la Sudaka, resultat, el canell (muñeca) rompuda i l’esquena que em pens que l’han d’operar (no estic segur).

No fa gaire al Santuari, un escalador també va caure amb la corda amb la ma intentant xapar la reunió i va picar terra, no se sap com, només es va fer mal a un taló.

L’escalada és un esport en principi molt segur, realment no succeeixen molts accidents, però encara seria millor que en fossin menys, tant assegurador com escalador podem posar una mica més de la seva part perquè es minimitzin els accidents, l’assegurador a d’estar molt pendent en els primers seguros sobretot, no pots estar assegut ni dur una comba que puguis botar amb ella. L’escalador també pot posar de la seva part, fent que haguí, una interacció constant amb l’assegurador, assegurar és una feina molt avorrida en la que és bastant fàcil despistar-se i jo crec que hi ha un parell d’estratègies perquè ell estigui més pendent: pots avisar de que vas a xapar, de que ara ve el pas que et costa de la via, així ell està una mica més pendent, de que entres a un repós que estaràs una estona i així ell pot desconnectar, molt important, avisar de que surts del repós, si tu t’has tirat 10 minuts reposant no pots pretendre que ell haguí estat deixant-se les cervicals per sabre quan surts del repós. Jo si caic en un moment que no ho esper faig un crit com per avisar que caic. A més no forceu molt alhora de fer un xapatge si estau a prop d’en terra.

Si hi ha qualque persona que està assegurant encara que no sigui del vostre grup, però vos sembla que no està molt pendent o que hi ha un perill per el que escala, no dubteu en dir-li qualque cosa, si empreu bones paraules no té perquè molestar-se i si es molesta penseu que val més la vida de la persona que escala.

Bono, en definitiva aquest article només és un toc d’atenció a tots els escaladors, als quals la rutina ens afecta com a tots, i el fet de que no passin molts accidents, no vol dir que ho estiguen fent molt bé, només és que l’alçada ens dona un marge d’error bastant gros.

Esper que l’accidentada (la qual no he posat el nom perquè no he pogut xerrar amb ella i no se si ho volia) es recuperi molt prest i pugui tornar a gaudir d’aquest, en principi, segur i meravellós esport.