Pages - Menu

Popular Posts

dimecres, 1 de juliol de 2015

CAMPUS D'ESCALADA JUNY 2015



S’ha acabat el primer campus d’escalada i s’han acabat les festes de sant Pere, però comencen les vacances i estam rebentats. Tanta sort que podrem descansar (alguns...)! Perquè entre vetllar una mica més de la compta perquè el poble estava en festes, la calor, les excursions per Son Trias, els jocs d’aigua, la cursa infantil i la volta en bicicleta, el Sol, les escalades al rocòdrom, la construcció de la cabanya, enfilar-nos per les pedres, anar a cercar aigua a la font, trobar l’arbre mil·lenari màgic, la tirolina, el boti-boti, la piscina... Ens hem quedat sense energia! I ara què? A descansar i estar tot el dia a casa sense fer res? Això ho faràs tu, que ets un gran i la calor del mes de juliol i l’agost et deixa sense alè una vegada acabada la teva jornada de feina! Però els vostres fills i filles? Ni pensar-ho! S’ha acabat l’escola, però la bona vida acaba de començar!! És el moment de jugar sense límits! Aprofitau les vacances (els que pugueu) per jugar, jugar i jugar! A casa, al parc, a la muntanya, a la platja... I si trobeu l’ocasió, també jugau a escalar, jugau amb ells i deixeu-los jugar sols, les dues coses són necessàries i són la garantia del seu desenvolupament. Aprofit l’avinentesa per deixar-vos unes reflexions sobre unes jornades de psicomotricitat on ens parlaren del joc espontani.

Cal ser conscients de que només fa 25 anys que existeixen els drets dels infants. Això ens diu molt de la societat en què vivim, però alhora, ens ha de fer ser conscients de la necessitat de defensar-los.

Des de la vessant educativa dels infants, un dret fonamental que hem de conèixer és el DRET A JUGAR. L’educació obligatòria de la nostra societat sembla que no contempla aquest dret en l’organització de l’horari escolar que, sovint, és més llarg i més dur que una jornada laboral d’un adult! El nostre ministre d’educació José Ignacio Wert vol ensenyar als infants a llegir i a escriure com més prest millor, però hem d’anar en compte a precipitar-los en els aprenentatges. Cal que mirem als infants d’una altra manera i que els permetem la possibilitat de descobrir per si mateixos, sense precipitar els aprenentatges fins que sorgeixi la voluntat d’ells mateixos per aprendre a lectoescriptura que, tanmateix, si no els pressiones, acabarà apareixent. La psicomotricitat respecta aquesta voluntat dels infants, per això els deixa fer segons quins siguin els seus sentiments i, evidentment, permet el joc, que és el que sorgeix naturalment quan deixes que els infants segueixin el seu procés de desenvolupament natural. Des d’aquesta premissa, la psicomotricitat defensa el joc espontani, jugar per jugar, aquest és el joc que permet l’evolució i el desenvolupament de les pròpies capacitats.

Dels 0 als 6 anys, els infants volen jugar i aquesta és la seva feina ja que el joc els permet descobrir l’entorn, descobrir-se a si mateix i, també, descobrir el llenguatge (tots els llenguatges). L’evolució del joc primer és amb la mare, aquesta relació consolidarà la base de les futures relacions i aprenentatges, després esdevindrà el joc amb altres adults i, més tard, amb els iguals. El joc més enriquidor en les primeres etapes de la vida d’un infant és aquell que estableix amb els seus pares o, sinó potser, amb els seus substituts simbòlics que sovint esdevenen els mestres o la família extensa. I és que el joc és fantàstic!

Per descobrir:
  • -       El propi cos, l’entorn i el món.
  • -       Els sentiments.
  • -       Les pròpies capacitats i habilitats.

Per desenvolupar:
  • -       La fantasia, la imaginació i la creativitat.
  • -       La intel·ligència emocional i la capacitat de gaudir dels altres.
  • -       La capacitat d’aprendre i d’organitzar el pensament, des del plaer de fer al plaer de pensar.

Per relacionar-se:
  • -       Amb els companys i amics.
  • -       Saber perdre i guanyar.
  • -       Aguantar l’espera.
  • -       Poder compartir.
  • -       Tolerar la frustració.
  • -       Establir regles i aprendre a fer-les servir, i jugar a saltar-se-les de tant en tant, també està bé i ens ajuda a créixer!

Fins als 3 anys els infants juguen amb la presència d’un adult (qualsevol adult del seu entorn), però es tracta d’una presència activa, des d’una distància idònia que permeti estar amb el nen sense envair-lo. El nen creix, però l’adult també. Ell descobreix i conquereix i l’adult l’acompanya. Sempre és millor fer les coses en companyia, les persones som éssers per naturalesa socials, per tant, gaudir de la companyia és una característica que ens defineix, sempre i quan es tracti d’un acompanyament que no estiri ni espitgi, que no forci, sinó que hi hagi el límit adequat a les necessitats dels infants, per això també és necessari saber dir-li que no quan convé. Si no se li diu que no quan toca, correm el risc de que no conegui on estan els límits i que no sàpiga fins on pot arribar. Un nen sense límits té tres sortides: refugiar-se en ell mateix per un desconeixement sobre com relacionar-se amb l'entorn que l’envolta, inhibir-se davant els seus desitjos, o bé, explotar i provar, provar i provar per veure fins on pot arribar.


Una vegada més, vos donam les gràcies per deixar-mos compartir aquests moments de creixement amb els vostres fills i filles! Bon estiu i fins aviat!  

A LA CABANYA

 ON ENS PODEM ENFILAR??