Pages - Menu

dimarts, 29 de juny del 2010

ACCIDENT A S'ESTRET

El diumenge passat va ocórrer un accident a s’Estret de Valldemossa, una escaladora va caure amb sa corda a la ma intentant xapar el tercer seguro de la Sudaka, resultat, el canell (muñeca) rompuda i l’esquena que em pens que l’han d’operar (no estic segur).


No fa gaire al Santuari, un escalador també va caure amb la corda amb la ma intentant xapar la reunió i va picar terra, no se sap com, només es va fer mal a un taló.


L’escalada és un esport en principi molt segur, realment no succeeixen molts accidents, però encara seria millor que en fossin menys, tant assegurador com escalador podem posar una mica més de la seva part perquè es minimitzin els accidents, l’assegurador a d’estar molt pendent en els primers seguros sobretot, no pots estar assegut ni dur una comba que puguis botar amb ella. L’escalador també pot posar de la seva part, fent que haguí, una interacció constant amb l’assegurador, assegurar és una feina molt avorrida en la que és bastant fàcil despistar-se i jo crec que hi ha un parell d’estratègies perquè ell estigui més pendent: pots avisar de que vas a xapar, de que ara ve el pas que et costa de la via, així ell està una mica més pendent, de que entres a un repós que estaràs una estona i així ell pot desconnectar, molt important, avisar de que surts del repós, si tu t’has tirat 10 minuts reposant no pots pretendre que ell haguí estat deixant-se les cervicals per sabre quan surts del repós. Jo si caic en un moment que no ho esper faig un crit com per avisar que caic. A més no forceu molt alhora de fer un xapatge si estau a prop d’en terra.


Si hi ha qualque persona que està assegurant encara que no sigui del vostre grup, però vos sembla que no està molt pendent o que hi ha un perill per el que escala, no dubteu en dir-li qualque cosa, si empreu bones paraules no té perquè molestar-se i si es molesta penseu que val més la vida de la persona que escala.

Bono, en definitiva aquest article només és un toc d’atenció a tots els escaladors, als quals la rutina ens afecta com a tots, i el fet de que no passin molts accidents, no vol dir que ho estiguen fent molt bé, només és que l’alçada ens dona un marge d’error bastant gros.


Esper que l’accidentada (la qual no he posat el nom perquè no he pogut xerrar amb ella i no se si ho volia) es recuperi molt prest i pugui tornar a gaudir d’aquest, en principi, segur i meravellós esport.