EL "PEGUE FRACÀS"

L'altre dia (de payès), em vaig anar al llit amb febre, i no se com (la febre supós) vaig començar a pensar en escriure un article definint el que podriem anomenar com a "pegue fracàs", no estic intentat que sigui una teoria, ni cap dogma, és com un intent de definició i explicació al qual vos convid a tots a divagar!!!

El pegue fracàs, vendria a ser aquell pegue en el qual, desprès de superar el tram més difícil de la via (the crux), inexplicablement la força de la gravetat entra en acció amb més forces que mai, i té guanya, o sigui que caus.

En David, escalant en el sector degotissos, no té res que veure amb l'article,
no és que m'hagui inspirat amb ell, però no tenia altra foto a ma.

Hi ha un parell d'especialitzacions dins el que és "el pegue fracàs", cadascú s'especialitza en la que millor li va, i hi ha qualcú que és un crack en totes les versions conegudes del pegue fracàs:

La primera i més practicada és aquella que sempre caus almanco una vegada desprès de fer el pas que encara no t'havia sortit venguent d'abaix, aquesta és la que més adeptes té, hi ha inclús que són especialistes, no fan una via sense haver caigut un pic desprès del crux, jo ara mateix m'enrecord de vies com "Sex cannabis", "Totem" i ara mateix no m'enrecord de més però n'hi ha més.

La segona versió, és aquella en la que caus desprès del pas no una, ni dos, ni deu vegades, moltes, però moltes més, no és un cas molt comú però en conec a un, que li va passar a la "Goo goo muck", si que es vera que no és la versió més practicada.

Una altra versió, aquesta és la més greu, es caure quan estas escalant a vista abans d'arribar en es pas, que normalment és per una tonteria, i dic que aquest és el més greu perquè, aquesta via ja no la podràs fer a vista pus mai més.

Però com així, que ens passam aquestes coses? Li podriem donar la culpa a un excés d'àcid làctic, que encara que a vegades si que té la culpa, no crec que sigui el principal culpable, perquè sol passar que desprès del pas, et comences a posar molt nirviós i segregues més àcid làctic del conte i per tan una inflada de Master de l'univers.

Una altra raó, que a mi també m'ha passat és que arribes en el pas tan concentrat que desprès de fer-ho, quedes en blanc, i el temps que penses on has d'anar ja estas en terra.

No se, tant per una raó com per l'altra, sembla que la teva fita a assolir (mentalment) sigui fer el pas i el fet de no haver-te preparat mentalment, per afrontar la resta del projecte provoqui un estat nirviós que augmenta el teu àcid làctic, o aquesta falta de concentració.

Però bono, això només és el que jo pens.

Bones escalades i pocs pegues fracàs.

P.D. ahir vaig tenir un, de pegue fracàs.