BAILE DE GRADOS! O, LOS GRADOS BAILAN?

En Charly ha escrit i ha penjat aquest article a sa seva pàgina http://www.foracorda.com/, a mi em sembla molt interessant i vos ho recoman a tots:

BAILE DE GRADOS! O, LOS GRADOS BAILAN?

En estos últimos años (sobre todo este último) parece ser que el tema de los grados ha sufrido un cambio, resulta que el grado de las vías depende directamente de la persona a quien se lo pidas. No es una cosa nueva, pero claramente ha ido a más.
No es fácil, está el grado antiguo, el grado moderno, el grado personal y finalmente (y para liarla más) el grado de la guía!

Este baile de grados, que cada cual se lo adapta a su gusto, no deja de ser molesto. Está claro que el grado no es lo más importante, pero las vías necesitan uno “fijo”, excepto que se rompa un canto o salga una secuencia más fácil, de esta manera es obvia su regradación. Por que vías que siempre han tenido un grado consensuado (por ejemplo 7a), ahora hay quien les da desde 6c a 7b…??

Esta claro que hay zonas con el grado más difícil que otras, pero siempre ha sido así y es un tema que se ha respetado. Tenemos que regraduar todas las zonas? Podemos poner el grado “regalado” y así estaremos satisfechos de nuestros logros o ponerlo súper duro para que los más débiles pringuen y así demostrar lo fuertes que estamos. Debemos de ser honestos y respetar las peculiaridades de cada escuela respecto a grado y filosofía.
¿Tengo que subirle el grado a una vía por que a mi me vaya mal?, o simplemente aceptar que no es mi estilo, que es morfológicamente inapropiada para uno o simplemente que no se puede con ella (Dai Koyamada hace referencia en un articulo muy interesante del 8a nu, que el es capaz de resolver con facilidad bloques de 8b+ y hay bloques de 8a que no le salen! aceptando que son 8a).
Otro tema es si la vía es una propuesta, en este caso queda abierto el dialogo con los futuros repetidores.

Opino que los grados se deberían de respetar. Entiendo que es muy difícil llegar a un consenso (hace años estábamos días discutiendo sobre un + o no y “por dios!, que no vuelvan esos días” era muy estresante!) pero tenemos que intentarlo…

Personalmente no estoy de acuerdo con el grado de muchas vías, pero no se lo cambio a mi antojo. Lo que si que hacemos todos es opinar diciendo, para mi es… y… ya la has liado! Si al interlocutor le interesa ese número y letra, se aferra a el como si fuera ley.
Yo soy amante de las barras (por ejemplo 7c+/8a) por que creo que las vías dependen de muchos factores y que tienen que tener un margen (no es crear un grado más, es fusionar dos), pero lo que nunca hago al decir el grado es olvidarla… sin embargo hay gente que si lo hace y escoge el grado que más le interesa (7c+ o 8a), un claro ejemplo, Virgin 8a/+, la mayoría la apunta de 8a+, Tutankhamon, Sa Festa, Bon Voyage, etc .


Otro tema que influye mucho, es el no llamar a las vías por su nombre (cosa que es una gran falta de respeto al equipador), últimamente nos referimos a las vías por su grado y eso hace más latente este baile. Se nos llena la boca diciendo el grado de la vía que estamos probando o que hemos encadenado, y si el grado no nos gusta, no problem,!, lo cambiamos!!.
Por otro lado la fiebre de “apuntar”, sobre todo en las Webs tipo 8a nu, no ha ayudado mucho. Es increíble ver los grados que se apuntan algunos… en algunos casos es, entre gracioso y penoso!.
Deberíamos de medir nuestros logros por la superación personal frente un reto (vía) sin importarnos el grado, de esta manera, no le daríamos tanta importancia al número y estaríamos satisfechos de habernos superado y no tendríamos la necesidad de “bailar con los grados”.


Tengo que reconocer que el ambiente de la escalada en Mallorca es espectacular, hay muy buen rollo y da gusto salir a escalar o ir al roco y ver que la gente te anima y te apoya, pero después de hablar del tema con mis colegas me doy cuenta de que es un tema que esta en boca y que para algunos es sorprendente y crispante a la vez.

Me parece que es un tema sin solución pero tenia que dar mi opinión, joder que pareado!


Carlos Raimundo

ACCIDENT A S'ESTRET

El diumenge passat va ocórrer un accident a s’Estret de Valldemossa, una escaladora va caure amb sa corda a la ma intentant xapar el tercer seguro de la Sudaka, resultat, el canell (muñeca) rompuda i l’esquena que em pens que l’han d’operar (no estic segur).

No fa gaire al Santuari, un escalador també va caure amb la corda amb la ma intentant xapar la reunió i va picar terra, no se sap com, només es va fer mal a un taló.

L’escalada és un esport en principi molt segur, realment no succeeixen molts accidents, però encara seria millor que en fossin menys, tant assegurador com escalador podem posar una mica més de la seva part perquè es minimitzin els accidents, l’assegurador a d’estar molt pendent en els primers seguros sobretot, no pots estar assegut ni dur una comba que puguis botar amb ella. L’escalador també pot posar de la seva part, fent que haguí, una interacció constant amb l’assegurador, assegurar és una feina molt avorrida en la que és bastant fàcil despistar-se i jo crec que hi ha un parell d’estratègies perquè ell estigui més pendent: pots avisar de que vas a xapar, de que ara ve el pas que et costa de la via, així ell està una mica més pendent, de que entres a un repós que estaràs una estona i així ell pot desconnectar, molt important, avisar de que surts del repós, si tu t’has tirat 10 minuts reposant no pots pretendre que ell haguí estat deixant-se les cervicals per sabre quan surts del repós. Jo si caic en un moment que no ho esper faig un crit com per avisar que caic. A més no forceu molt alhora de fer un xapatge si estau a prop d’en terra.

Si hi ha qualque persona que està assegurant encara que no sigui del vostre grup, però vos sembla que no està molt pendent o que hi ha un perill per el que escala, no dubteu en dir-li qualque cosa, si empreu bones paraules no té perquè molestar-se i si es molesta penseu que val més la vida de la persona que escala.

Bono, en definitiva aquest article només és un toc d’atenció a tots els escaladors, als quals la rutina ens afecta com a tots, i el fet de que no passin molts accidents, no vol dir que ho estiguen fent molt bé, només és que l’alçada ens dona un marge d’error bastant gros.

Esper que l’accidentada (la qual no he posat el nom perquè no he pogut xerrar amb ella i no se si ho volia) es recuperi molt prest i pugui tornar a gaudir d’aquest, en principi, segur i meravellós esport.

EXTRA ERMITA

Molts encadenes darrerament per l'Ermita, el més notorio el d'en David que fa "Sembrador de colillas" 8c, i afegeix un altre 8c a la seva llista. Amb aquest encadene la "Sembrador" deixa de ser sa via de moda i agafar el relleu "Oso perzoso" via que només ha encadenat en Forti i va graduar com a 8b+, però, degut a la ruptura d'una presa potser que el grau hagui canviat, en Juanma que no la té molt malament supós que es pronunciara en breu. Bé ànim a tots els que la estau provant.

A més n'Andreu encadena "Septiembre inversor" 8a+, una conexió que comença per "La sombra de Cain" travessa "Piltrafilla" i surt acaba en "Septiembre negro", uf no em puc imaginar el que debia pesar sa corda a lo darrer!!



En Roberto ha encadenat avui "Peter pan" 8a/+, no s'ha pronunciat sobre el grau de la via perquè fins en el moment no havia fet més de 8a, això si, ha dit que és la via més dura que ha fet.

En Lolito, torna a encadenar 8a "Habitación roja", na Maribel "Decadència" 7c i na Maria Antònia "Amapolla" 7b+.

Per cert, la via que va equipar en jaume a l'Ermita nom "Let's go" 8b+/c?

Enhorabona a tots els agraciats

Noticíes de sa "Cahorros" mallorquina

Si n'hi ha un lloc a Mallorca, on el grau encara està més pitjat que sa norma general (n'hi ha qualque escola que està més fàcil que sa norma, però això em dona per un altre article), aquest lloc és s'Ermita d'Artà, inhumà, no se que passa però costa triumfar per aquelles terres, no conec ningú que el primer dia, hagui tornat amb un parell de vies fetes, sense haver davallat un parell de graus el que prova normalment. Bono, amb aquesta excusa aquí teniu un parell d'encadenes de l'escola.

N'Andreu Tous picant a una de ses meves vies "Libido" 7c.

Començam amb el més ressenyable, el d'en Kastar que dimarts passat va fer "Sembrador de colillas" 8c, la veritat és que no se sí és el seu primer 8c però bé de totes maneres enhorabona, s'afegeix al "selecte" grup que ha encadenat aquesta via, en Juanma, en Samuel, en Migue, en Forti... a més en David també la té a punt, venga ànim!

En Forti en "Oso perezoso" 8b+ dur que de moment només ha encadenat ell.

A més n'Andreu, en Pablo i en Simó han fet "Peter pan" 8a+ (fàcil per ser s'Ermita ja que va començar de 8a i ha pujat mig grau), en Tolito, en Jerry, en Simó i en Morro han encadenat "Piltrafilla" 7c+ (aquest grau si que és genuí), en Roberto Orihuela "Habitación roja" 8a i "Punck rocker" 7c+, en Copi "Paranoid" fins a la primera reunió 8a, en Joan Castell "Mazinger-Z" 7a+`, en Forti "Patrañas" 7b+ (aquesta va ser la primera via del sector, del visionari Andreu, encara que la via en qúestió no és de les millors, per cert crec que ara ja esta de 7c, però no ho se cert) i "Libido" 7c (que tampoc és de les millors i aquesta és meva).

En Lolo Orihuela en "Punk rocker" en una foto que ara mateix fa 10 anys.

A més en Jaume demostra que encara caben vies i ha equipat una nova via, sino vaig malament, a la dreta de "Habiación roja", que bono, un pepino, es xerra de 8b+/c.

GRAN AIXA

Avui mateix "Gran Aixa " ja ha deixat de ser un projecte, un gran projecte, per passar a ser un... possible 8b+, en Pep (a sa foto en Gran Aixa), no havia de ser un altre més que ell que ho encadenes, perquè a més era un projecte seu. Ara bé alhora de gaduar no ho té molt clar diu que potser un 8b+ dur, el qual hi ha hagut dies que l'ha semblat fins i tot 8c, no vol ser tan agosserat alhora de proposar aquest grau, però sí que és vera que ho deixa a l'aire un poc a l'espera de nous encadenadors, també s'ha de tenir en compte que ha fet sa primera i fer sa primera inclou haver de treure tots els pasos, "trucos" i que possiblement et deixis qualque història que fa que la via li surti un poc més fàcil, (sa veritat és que no sempre el qui fa sa primera és qui ha de treure tots els moviments, però si per norma general).

Bono, enhorabona Pep, que n'encadenis moltes més.

CALA MAGRANER

Dilluns passat, vàrem anar a Cala Magraner a continuar reequipant amb so material de sa Federació, sa zona tambè havia de menester un poquet de ma de metge, i en aquest cas els metges erem n'Andreu, en Lito, en Tomeu (mojo), jo mateix i en Toni Vicenç que va fer d'ATS (per qui no el ho conegui és el molt honorable president dels Ermassets).


Varem decidir començar per sa platga, cap a l'esquerra, arreu, i això és el que varem fer:



Segons la guia d'en Miquel Riera, només perque vos pogueu orientar un poc, no massa tampoc.

Sector Xorics pag. 56

Sa via número 17: sencera
16: només sa primera xapa
15: sa primera xapa
14: sencera
13: sencera
12: ja estava reequipada
11: només sa reunió
10: quasi sencera, menys dos químics que hi havia per enmig
9: li faltava una xapa enmig
8: (Mogote) Res, ja estava reequipada
7: Ses tres Maries, sencera i amés hem pujat un poc sa reunió
6: sencera
5b: aquesta via no surt a sa guia, estava bé però
5: Sencera (per cert aquesta via no és la Xorics)
4: Estava bé
3: Aquesta és la (Xorics), els primers seguros
2: Only you, sencera
1: Sencera

Del sector Pipiricot de sa pàgina 54
La nùmero 17, que és la mateixa que la número 1 del sector Xorics però V+, sencera (ja ho he dit)
16 Joc de mans, sa reunió i un parell de seguros
i sa 15: sencera.




Bono, una feinada, a part d'una torrada. En el 6c que hi ha a sa cova de damunt la platga no li vàrem fer res perquè ja estava reequipada, només falta llevar lo vell que qualque il·luminat va deixar perquè devia trobar que era massa feina (en conec un parell d'aquests). Noltros vàrem intentar deixar-ho tot ben curiós. Es material en general estava bastant malament, amb una girada de clau es xaparen un bon grapat de seguros, no és per fer-vos una por escènica, però sí que vos aconsell que no vos fieu molt, si heu de deixar de fer una via perquè no estigueu segurs, n'hi ha moltíssimes més. Bé això és tot, recordar-vos que acceptam elogis varis i cap crítica, encara que sigui constructiva (és que jo són les que pitjor duc).



P.D. Vaig reequipar Sa Tatoo, a s'Estret, bono, només sa reunió i 3 seguros amb químics i em vaig quedar 2 mosquetons un era un Spirit, si qualcú sap de qui és li tornaré encantat. (no se perquè putes ara me surt subrallat el text, aquestes tecnologies em tornen loco).

P.D.D. en breu faré un article "encadenes" (desprès de tant de temps) si qualcú em vol enviar encadenes en es meu correu ja ho sap, no importa que m'envii només els seus em pot enviar d'altra gent.

ALBARRACÍN

El lolo Roberto, ("que no és que este asi", és que el photoshop fa miracles), en la unió

de Manuchakra i Inéschakra, 8a.

En Jaume i en Tolo un dueto en els chakra

Na Mª Antònia a "La làgrima"

Aquest cap de setmana, hem anat a Albarracín, ens varem juntar un bon equipet: en Charly, en Jaume, na Mª Antònia, en Tolito, n'Alex i jo, han estat dos dies intensius, molt intensius, sobretot per en Jaume i jo, que varem fer sesió intensiva els dos dies de sol a sol, el tito Charly no ho havia de menester, es dematí ja feia els deures i la resta havien de currar més hores extres per poder fer la meitat que ell, n'Alex també va estar donant-se canya don't stop però sa battery, no li donava per tot el dia, na Mª Antònia també estava que ho provava tot o quasi tot i en Tolito que va arribar costipat i s'en va anar pitjor, va treure un bon rendiment per l'estat físic en el que es trobava. A més varem venir uns amics valencians d'en Charly, en Paco i na Montse, allà ens trobarem amb en jorge, na Miriam i na Nur, i a més a més varem coneixer a na Mariam i en Roberto (un lolazo d'aquests que fan 8a pim-pam), amb tot això ja vos podeu imaginar, un munt de crash-pads, un munt de gent per amparar, un munt de boulders en marxa, i ara prova això i ara aquest i ara aquell altra, o sigui que jo (i crec que tot l'equipo) dilluns estava fet caldo.

Jo, en "A oscuras", que no vaig encadenar, però tornaré

En resum, que vàrem passar dos dies molts bons, i vàrem fer un munt de boulders, supós que els clàssics, Gorillas, Quebrantamentes, La làgrima, Esperanza, El método decide, El esquinazo, El ejecutor SD, Wasame, A oscuras, A ciegas, Rude man i un parell més *, això si, va haver un bloc que es va resistir i no va fer ningú, ningú, ni tan sols en Roberto, "El gato con botas" 7a+, aqui vos envii un video d'en Juan Carlos en un dels nombrosos intents, que li varém pegar...






* Nota aclaratoria, no tots varem fer tots els blocs que he apuntat.

L'equipo al complet