Entrevista a en David

Avui inaguram una nova secció al blog, es títol "Xerrant amb:" es bastant clarificador, es tracta d'unes entrevistes que penjarem en es blog fetes a gent que estigui relacionada amb el món de sa muntanya i/o escalada. Sa primera ha estat realitzada per en Paco Vila (mean que vos sembla?)

Xerrant amb:

DAVID BERNAL

Encara record sa primera vegada que el vaig veure en es plafó de Calvià, vaig pensar que feia pinta de qualsevol cosa menys d’escalador, joder, vaig afinar ben malament!!!
En David és un escalador diferent, sense cap dubte és un referent en l’escalada mallorquina, és es primer escalador illenc que ha encadenat 8c, i sa seva llibreta està repleta d'octaus... Sa seva forma de trepar i de ser són molt semblants; discret, senzill, i sense "alardes"... un tipo legal aquest nano!

Paco: He nano! Com va?

David: Molt bé, gràcies Paquito!

P: Qualque encadene ressenyable aquest cap de setmana?

D: No , aquest passat "finde" vam obrir sa veda del psicobloc.

Foto: David blocant per Albarracín

P: Com vares començar a escalar?

D: Bono... vaig començar a escalar fa més o manco 14 anys. Es meu germà escalava i amb ell vaig descobrir aquest món, però, realment va ser gràcies a en Tomàs Mut, amb ell vaig sortir per primera vegada a sa muntanya. Quan era un nin pertanyia al club d’esplai Jovent des meu barri, S’Indioteria, on teníem un rocòdrom. Record que tots els horabaixes hi havia en Tomás i els seus companys entrenant i jo sempre hi anava a emprenyar per a què em deixessin provar, fins que un dia, en Tomás supòs que estaria fart d’aguantar-me cada dia allà donant pes cul, i em va deixar escalar. I bono, més o manco, aquesta és la història des meus inicis en es món de s’escalada, estic molt agraït a en Tomàs per donar-me s’opurtunitat de conèixer aquest hobby que des de fa molts d’anys ja és molt més que això, ja és una forma de vida, és sa meva filosofia, una part molt important de mi.

P: Què ha canviat des de llavors fins ara?

D: Bufff!! Han canviat moltes coses des de llavors, en general totes bones: més escoles on escalar (que era ben necessari), més gent que escala, més nivell... sa veritat, moltes coses.

P: Bé, escoles noves, vies noves, tens molta feina per davant?

D: Sa veritat és que hi ha moltes escoles noves, vies noves... feia falta una cosa així perquè a s’illa estam una mica limitats i ara, al manco, tenim un parell de zones noves on anar a escalar, si no ens les prohibeixen! Com ja ha passat a qualque escola nova com, es Burlar, la Reserva...

P: Qualque gran projecte en ment?... 8c?... 8c+?

D: No, sa veritat és que no tenc res en ment, ara ja ha arribat s’estiu i em fa moltes goles fer psicobloc i de cara a s’hivern ja veurem.

P: Qualque via que t’hagi marcat per bé o per malament?

D: No tenc cap via que m’hagi marcat, ni per bé, ni per malament, bé, sempre estan allà ses espines clavades, qualque via et costa més que d’altres. Una via que em va marca molt va ser “Amnèsia”, record que em va costar molt fer-la, li vaig ficar “mogollón” de pegues... però sense cap dubte, es una de ses millors vies que he fet, és molt guapa i està en la que per a mi és sa millor escola de Mallorca (Fraguels).

Foto de na Ruth: quina bloquejada!! "La misión" 8b+

P: Anomena 5 vies que qualsevol que viatgi a Mallorca no pot deixar de provar?

D: M’ho poses difícil per que n'hi ha moltes, “Cactus” a Can Torrat, per a mi un dels millors 7a de s’illa; “Karakorum” 7b+ al Gorg blau, un deu de via; en els seu temps “Chapa y mata” 7c de s’Estret fins que va caure (una llàstima), sa “Mari-mari.com” un 8a brutal de sa Jonquera i per últim la “Tot és.com” un 8b+ del Gorg Blau, boníssima (i no és per que l’hagi equipada jo! Ji, ji!), Però bé, com ja t’he dit abans, hi ha moltíssimes vies molt bones a s’illa, però jo em quedaria amb aquestes cinc.

P: Parlant de vies, no ets un equipador de quantitat, però sí de qualitat, així tens vies com: “Tot és.com”, “Petit comitè”... què cerques quan equipes?

D: Crec que amb aquest aspecte he tingut sort, sí, quasi totes ses vies que he equipat m’han quedat bastant guapes; quan equip el primer que cerc és que, si pot ser, sa via sigui estètica i natural, però això fins que no la proves no ho saps, a mesura que vas equipant pots fer-te una idea de com et quedarà, però fins que no estigui acabada no ho saps.

P: T’estimes més escalar a vista o assajant ?

D: Dins s’illa allò d’escalar a vista està una mica complicat, no trobes? Estam una mica limitats amb ses zones. A mi m’encantaria poder escalar una mica més a vista, però bono, aquí hem d’assajar bastant, per això allò d’escalar a vista ho deixem per quan sortim de viatge. Aquest any hem tingut una mica de sort, hem pogut escalar més a vista gràcies a l'equipament de noves zones com Sa Teulera, el Salt...

P: Sa teva via més dura a vista?

D: A s’illa, “Nus” un 7c+ de sa Jonquera, i a sa península, “Made in Mascún”, també 7c+, a Rodellar.

P: I assajada?

D: “Martahari” un 8c de s’Avenc.

Foto d'en Paco: apretant a sa "Martahari" 8c

P: I, com seria sa teva via ideal?

D. Doncs sa veritat es que no ho sé però, seria una via de nivell, molt guapa i a una zona ideal.

P: Però joder com ho fas? Perquè en es plafò no te remenes, es campus te va pitjor, i desprès encadenes tot allò que proves, conyo, digue’m es secret?

D: Sí, sa veritat és que es plafó mai se m’ha donat bé, i es campus no l'he provat mai en sa meva vida (massa patiment per a mi!), sa veritat és que no tenc cap secret, ( i si ho tingues no t’ho contaria), se me dona bé escalar i el més important: gaudeix fent-ho.

P: No t’he sentit discutir mai sobre graus, ni decotar una via, quina es sa teva opinió de les decotacions? i dels piques i rivalitats?

D: Aquest tema per a mi és una mica tabú, no m’agrada xerrar-ne gaire, cadascú té sa seva manera d’escalar i a tu se te dona bé un tipus de via i li donaràs un cert grau i desprès vendrà un altre que, potser sa via li costi sa vida fer-la i li donarà un altre grau, cadascú te sa seva manera de graduar, però com ja he dit, això és un tema que sempre crearà discussió, però realment agrada que hi hagi una mica de pique, no?... jo pens que el més important és gaudir de s’escalada, qui vulgui discutir, que ho faci!

P. I dels picats, sika o arreglats?

D: Dels picats i tota la resta, jo no estic en contra, sempre i quan no quedi més remei, per a mi és una pena que s’equipi una via i per no picar o arreglar qualque cosa sa via es mori d’oi, però bé, això és un tema que també sempre duu discussió.

P: Dels teus viatges d’escalada amb quina escola et quedes?

D: Ses millors allà on he anat a escalar han estat: Rodellar i Terradets en esportiva i, de bloc em quedo amb Albarracín. Ah! Fonten també esta molt guay!

P: Qualcuna que t’agradaria visitar?
D: Moltes! Però sobre tot Kalymnos.
P: Bé, s’estiu ja ha arribat, psicobloc?
D: “¿Como no? ¡A muerte!”

Foto den Paco: de passeig per "Sunshine" 7c de sa Teulera

P: Perquè és tan difícil enganyar en es colegues per fer psico?

D: Sincerament, no sé per què li costa tant a sa gent anar a fer psico, pens que és escalada pura i dura, ni cordes, ni arnés, ni cintes... només tu, sa teva força i la mar, i si caus... a “echarle un par de huevos” i a tornar-ho a intentar.

P: Estam acabant. Qualque ídol, qualque escalador a qui li tenguis admiració?

D: Be, ídol a Gullich, i escalador a qui li tenc admiració, a en Dani, perquè és sa motivació en persona.

P: Un somni a s’escalada?

D: No ho sé, molts, no sabria dir-t’ho, n’hi ha tants! Anar a Kalymnos, fer 9a...ja,ja,ja!

P: Es teus primer 8a, 8a+, 8b, 8b+ i 8c?

D: “La corte del rey faraón”, “Jidjanter”, “Ramadan”, “Master hits”, “Guiris go home”.


David Bernal va començar a escalar amb 14 anys l'any 1994, ara mateix té anotats a sa seva llibreta 94 octaus, té 28 anys i corda per molta estona...

Texto i fotos: Paco Vila