Començam
l’aventura dirigint-nos cap a Sa Gubia i, amb sorpresa, ens trobam amb el
primer obstacle, per cert, ben divertit!
Arrribam al
punt de trobada i trobam la segona agradable sorpresa del dia: en Pere ens
havia muntat una de les tendes on dormiríem, ja que en aquesta època de l’any,
el dia es fa curt i les hores de llum són poques.
Una vegada
organitzat el campament base ens relaxam davant el foquet, el qual dóna per
molta conversa i profunda confessió sobre els temes importants de la vida…
Entre rialles, crids i bauxa aprofitam per conèixer-nos una mica més! Que aquí quedi constància de la promesa de
fer musiqueta amb l’ukelele a la pròxima acampada!
Cansats,
decidim anar a dormir, ja que l’endemà ens espera un dia d’escalar! Així,
apagam el foc d’una manera, diguem peculiar, i comença el descans per alguns, la
festa nocturna per altres… No és estrany que al matí a alguns els costi sortir
de la tenda! Mentre d’altres es coordinen de manera ràpida envaïts per les
ganes de pujar aquestes parets tan impresionants que ens han acompanyat tota la
nit il·luminades pel reflexe lunar! “I
podrem arribar fins a dalt de tot?” (Alguns motivats es demanàven)
Una vegada
arreplegat el campament base anam a berenar per tal d’agafar forces i començar
la vertadera aventura, objectiu de l’acampada a sa Gubia.
Recordem com
es fa el vuit:
Asseguram:
I escalam:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada