Sabem que la
paraula “competició” està plena de connotacions negatives que provoquen que a vegades els pares i les mares, cercant el
millor pels fills, deixin escapar oportunitats de créixer i d’aprendre. Per
això, m’agradaria fer un aclariment del que entenem envers aquest delicat
concepte.
Avui en dia, és fàcil trobar competitivitat a totes
les àrees de la vida, a casa, a l’escola, a la feina, a la comunitat, etc. És
aquesta actitud, en certa manera natural, de mesurar-se amb l’altre,
d’igualar-lo o superar-lo. Sovint és una actitud que respon a la necessitat que
tenim les persones de creure que som capaços d’aconseguir les coses, de fer o
de tenir alguna cosa igual o millor que l’altre. Aquesta actitud es basa en la
comparació i, si inclou rivalitat, pot
provocar efectes negatius en el desenvolupament de la personalitat infantil, ja
que no és entesa com l’ús de les habilitats i destreses (competències) per
competir amb possibilitats de guanyar, sinó com una pràctica de mesurar-se amb
l’altre per igualar-lo o superar-lo. Vist així, és un concepte molt pròxim a la
rivalitat. Entenem la preocupació dels pares perquè la persona que competeix
per convèncer-se de les seves capacitats, en el fons no està segura del seu
propi valor. Si competeix cercant el reconeixement de la família, dels mestres
o dels monitors d’escalada, en qualque moment pot sentir que no és
suficientment bo pels altres. I alhora, se pot estar enviant el missatge de
"no siguis tu mateix, intenta ser com els altres que ho fan bé, no
t’acceptis a tu mateix”. Jo també me preocuparia!
Per això, volia dir
a aquells pares i mares preocupats, que tot i que a vegades és molt difícil o
impossible controlar tots els factors que fomenten la rivalitat entre els
infants, les competicions que solem dur a terme (sobretot amb els més petits), no tenen la intenció de
rivalitzar, sinó d’aprendre a cooperar els uns amb els altres i a superar-se a
un mateix amb l’assoliment d’objectius adaptats a les característiques
personals de cada infant, és per això que no es varen superar totes les proves
fins que tots els infants no havien aconseguit la seva estrella! Per acabar, vos deix unes paraules per
reflexionar una mica:
Los deportes son excelentes medios para canalizar la
competitividad natural de los niños y para enseñarles a que si pierden un juego
no están perdiendo su valor como persona. Los juegos también son buenas
oportunidades para que padres y maestros enseñen a afrontar los fracasos y a
reforzar valores y virtudes como la honestidad, humildad, tolerancia y el
respeto. (Cruz Velásquez, 2009).
Bibliografia consultada:
León, Teresa. (Maig
2009). ¿Competencia sana?, Estampa temàtica,
Grupo el universal.
I ara anem per
cròniques! El transcurs de la jornada d’ahir consider que es pot resumir amb
l’adjectiu “divertida”, o això és el que va semblar des de fora: moltes
rialles, acció, crits, bots, carreres, rodolar, superació d'obstacles, disfresses, música... Vàrem proposar 6 proves diferents que
els infants havien d’anar superant al seu ritme, alguns amb un poquet d’ajuda i
altres sense, però on tots varen ser guanyadors!
Amb els més grans, tot i que també hi va haver jocs, la
jornada no va ser tan lúdica, sinó que en general es va centrar més amb
l’assoliment de blocs de dificultat diferent adaptats als diferents nivells.
Després, ells mateixos varen desenvolupar la seva creativitat, marcant un bloc
per participant, els quals ens varen sorprendre amb la seva originalitat!
Una vegada més, moltes gràcies a tots per venir i per fer que tot això sigui possible!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada